ESTHER VIVAS: Felicitats a un projecte que ha demostrat qualitat periodística els 365 dies de l’any: @365d365e! #HemFetEls365

PAU MONFORT: @365d365e enhorabona! Tinc moltes entrevistes pendents de llegir, però aniré acabant-les. Gràcies pel vostre periodisme “de veres”.

AXEL MONFORTE: @365d365e Felicitats per la feina! Deixeu empremta cracks.

ANNA MANSO: @365d365e S’acaba un any d’entrevistes, de molt bona feina. I ara què farem? I ara què fareu? Felicitats i gràcies!

BE NEGRE: Enhorabona @365d365e per fer periodisme i aportar coneixement.#HemFetEls365

LO SEBASTIÀ: @365d365e Gràcies per fer-me gaudir llegint les vostres entrevistes una gran iniciativa espero que feu altres coses i que us vaigi molt bé

ROGER PALÀ: Felicitats Uri i Carles. Visqui per sempre @365d365e. Algun dia s’adonaran que el periodisme és una altra cosa. Guanyarem.

MARTA DOMINGO: @365d365e Gran projecte! L’enhorabona

ROCKZONE: @365d365e MOLTES FELICITATS! Mission acomplished.

SÒNIA BAGUNDANCH: Felicitats a @365d365e per aquest any de feina incansable. Ara a pensar en els anys propers!  #HemFetEls365

NATALIA AGUILÓ: Gràcies per les bones estones que m0heu fet passar llegunt les vostres entrevistes, Fantàstica idea, i excel.lent treball. @365d365e

SARA VILLAR: @365d365e Enhorabona per les 365! Us seguim i esperem notícies vostres

HELENA SALANOVA: Felicitats @365d365e i gràcies per les bones entrevistes!#HemFetEls365

PATRICIA MONGE: @365d365e A reveure! Ha estat un plaer seguir-vos. Molt i molt bona feina!

SERGI LÓPEZ: @365d365e Fita Assolida. FELICITATS. Reconforta veure com els somnis dels amics es fan realitat. Chapeau Uri. Benretrobat!!!

MIGUEL ÀNGEL ROMÁN: La felicidad del objetivo alcanzado puede estar asociada a cierta tristeza. Alcanzaron las 365 entrevistas y se van Gracias@365d365e

LYDIA RIUS: Tot un honor haver sigut una de les entrevesitades per @365d365eFelicitats per la vostra gran fita i molt interessant treball#HemFetEls365

CLARA BLANCHAR: @365d365e i ara què farem sense vosaltres?

SAM GUTIÉRREZ: @365d365e, un projecte fantàstic que hem vist crèixer i que avui culmina. Moltes felicitats!

ESTER PUJOL: @365d365e. Felicitats per haver arribat fins aquí. Sort i èxits en el futur! @Grup62

RAÜL ROMEVA: Em sumo a les moltes felicitacions a l’equip de @365d365e . Un honor haver participat en la iniciativa.

LAURA CUSCO: S’acaba el @365d365e us trobarem a faltar. Enhorabona!! Espero llegir-vos aviat en alguna capçalera del país. Molta sort

MARC: s’acaba el projecte de @365d365e tot una llàstima. Enhorabona per la feina feta!! Una edició en format llibre no estaria malament…

PAUALA M. A: @365d365e Felicitats! Sabía que llegaríais al objetivo! A por otro reto! Un abrazo

MONTSE ROYES: Un exemple d’èxit gràcies al talent i perseverància. Felicitats@365d365e Tot un exemple!

MARIA BERMÚDEZ: Gràcies @365d365e per haver-nos deixat descobrir tantes i tantes persones que s’amaguen darrere personatges! Avui la festa és vostra!!

MARC P. RUIZ: El meu TL no serà el mateix sense les grans entrevistes de@365d365e Sou molt grans!!

FRANCESC PUERTAS: Enhorabona! Us trobaré a faltar.

RAÚL MORÓN: @365d365e Moltes felicitats, i enhorabona per la bona feina!

ALBERT GENERÓ: Moltes felicitats a @365d365e per aquest any d’enriquidores entrevistes!

ELADI: Gràcies,salut i bona sort als @365d365e que tot just avui diuen adéu.

GUILLERMO ESTEBAN: @365d365e No por acabar aquesta iniciativa tan maca…

ÒSCAR FERREIRO: Enhorabona als @365d365e al Carles, l’Oriol i tot l’equip per la bona feina feta durant aquest temps.

ESTER ESTELA: I ja s’acaba el @365d365e Tot 1 any mirant-lo des d ls (3) feines difrents que he tingut… M’hauré d’acostumar a treballar sns distraccions

ÀNGELS PLANAGUMÀ: @365d365e us trobarem a faltar! felicitats nois!

ÀNIMA 33: I després de les @365d365e què? Felicitats per haver tancat un projecte gairebé heroic quan no tens una gran estructura al darrera.

CLARA VB: Volem 365 personatges més!! us trobarem a faltar @365d365e! felicitats per la feina feta i molta sort! ha estat un plaer llegir-vos!

ESCUSI PERDONI: Un plaer haver seguit i disfrutat del projecte @365d365e Gràcies i felicitats cracks!!

FRANCESC GIL: @365d365e una altra manera d’entrevistar, per un parell que arribaran molt més lluny!Gràcies per les nits de música i els matins de lletres!

JOAN TARRE: @365d365e com tothom us estem dient. Enhorabona. Jo m,aniria plantejant assolir les 3650e/3650d. Salut i gracies.

ORIOL ROMEU: Els companys de @365d365e acaben d’assolir el seu repte.Han fet una feina brillant i admirable de bon periodisme.Moltes felicitats!

OLÍVIA MAJÓ: @365d365e Enhorabona i gràcies per haver-nos fet passar una bona estona cada dia!! Molta sort!!!

MARC ISERN: @365d365e Felicitats nois! Heu fet el 365!

HEURA MUSA: @365d365e ja han passat 365 entrevistes? Us enyoraré cada matí.

VICTÒRIA OLIVERES: Ja en són 365? Felicitats per haver aconseguit aquest gran repte! Reinventem el periodisme @365d365e

JORDI FINESTRES: @365d365e enhorabona! Sort!

INÉS CORNELLES: Felicitats @365d365e per aquesta iniciativa tan bonica!! M’ha encantat seguir les entrevistes. Ànims en els futurs projectes

JUDIT ROMAGOSA: Calen més projectes de qualitat com @365d365e Gràcies per haver-nos regalat tant a través dels ulls dels entrevistats

EVA VIAL: @365d365e Ostres, les 365 han passat volant! Enhorabona per la bona feina, i torneu aviat!

MÒNICA LÓPEZ: @365d365e Moltes Felicitats!Ha estat genial despertat-se cada dia i anar a buscar la vostra entrevista per llegir-la amb el cafè. Molta sort!

BELÉN CAPARRÓS: @365d365e felicitats pel projectàs!!!

TONI ARTIGUES: Enhorabona a @365d365e per complir amb el seu objectiu, m’han tingut distrets un any llegint entrevistes Seguiran?

MARIA MARTÍ: Felicitats a @365d365e ! Un dels blogs de visita obligada cada dia!!#HemFetEls365

DAVID SABATÉ: @365d365e enhorabona i molts ànims en tots els futurs projectes!!!

VICTÒRIA VIVES: @365d365e Felicitats per la bona feina!! Molta sort.

XAVIER ALDEKOA: @365d365e felicitats sud-africanes! Amunt companys i cap al següent projecte!

URI FUSTER:  Oriol,Carles: FELICITATS,ÍDOLS! La feina m’ha impedit seguir el vostre ritme..però llegiré les pendents..SORT&GRÀCIES.#HemFetEls365!

MIQUEL CARRILLO: #HemFetEls365 Us mereixeu que algun grup editorial i/o mitjà de comunicació us faci confiança per donar continuïtat a @365d365e

NÚRIA MORERAS: Amics Rodriguez, moltes felicitats pel projecte #HemFetEls365! L’he gaudit molt tot i que no l’he pogut seguir tot el que m’hauria agradat.

RAÜL LLIMÓS: Felicitats a la colla de bojos del @365d365e per haver fet el cim!!!#HemFetEls365

GEMMA LÓPEZ: The show must go on!!

365 GRÀCIES A TOTHOM!

Fotos: Toni Ramos, Robert Lozano, Carmen Pérez i Calin Semaan.

Ha arribat el moment de dir adéu. Aquest projecte fantàstic que és 365d365e arriba a la fi. Serà trist encarar una nova jornada sense trobar-nos amb la nostra dosi de respostes de personatges amb moltes coses a dir, nascudes de les preguntes sempre afortunades de l’Oriol Rodríguez i completades amb l’ajut fonamental de les fotografies d’en Carles Rodríguez. Ha estat un llarg trajecte que s’ha fet curt, molt curt. En voldríem més, però el projecte va néixer amb la intenció de fer-nos aprofundir en tres-cents seixanta-cinc personatges, i els seus responsables han complert la promesa. Així que posem-hi bona cara i endinsem-nos en la darrera entrevista d’aquesta aventura sorprenent i enriquidora.
Fa un any vaig ser el primer entrevistat de 365d365e.com, un honor que no puc deixar d’agrair a l’Oriol i en Carles, però ara hem de tancar el cercle. Així, en aquesta darrera conversa entre amics, seré jo qui farà les preguntes i l’Oriol qui les haurà de contestar. Entrevista a un entrevistador, respostes d’aquell qui sempre ha preguntat. Tant de bo serveixi perquè vosaltres, estimats lectors, descobriu una mica més què ha estat 365d365e i, sobretot, perquè conegueu una mica millor el motor i cervell del que ha estat un dels desafiaments més apassionants del periodisme en català d’aquest últim any. Amb tot, m’agradaria pensar que, com se sol dir, això no és un adéu, sinó només un fins aviat. Així que, a reveure!

Naixem entrevistadors o ens hi fem?
Naixem entrevistadors: vaja, que l’ofici de periodista és vocacional, o així l’entenc jo. Però també ens hi fem. Recordo entrevistes que vaig fer quan començava, algunes de les quals justament per a Mondosonoro, i em pugen els colors. Fins i tot crec que sóc molt més bon entrevistador ara que no quan vaig començar amb el 365.

Fa falta ser una mica tafaner per voler entrevistar tanta gent, o potser ser una persona inquieta?
Tafaner o inquiet són termes que gairebé considero sinònims. El que em va moure a començar el 365 va ser poder conèixer persones del meu voltant que creia interessants, gent de qui creia que podia treure lliçons de vida, i conversar-hi. I així ha estat. Una de les coses que més m’entristeix d’acabar aquesta aventura és que no podré continuar mantenint diàriament aquestes xerrades amb periodistes, esportistes, escriptors, músics, metges, actors…, amb gent.

És millor una bona conversa que no una bona entrevista?
Sens dubte, és millor una bona conversa que fugi de l’estretor de guions preestablerts. Res millor que asseure’t en una taula sabent què vols obtenir de la persona que tens al davant, però amb la llibertat que la conversa agafi un rumb completament diferent del que havies previst. Sempre he intentat conversar, no entrevistar, i crec que, en bona part, aquest ha estat l’èxit de la pàgina. Una bona conversa et pot descobrir la persona, una entrevista només el personatge.

Una entrevista requereix connexió amb l’entrevistat? Cal entendre’l per aprofundir en la seva mentalitat o podem conèixer l’altre sense compartir la visió que té del món?
Si tens connexió amb l’entrevistat segurament la conversa serà més enriquidora, encara que també corres el risc d’empatitzar tant amb l’entrevistat que acabi essent una xerrada entre amics sense interès per al lector. Que, no ho oblidem, és el destinatari últim de la teva feina. D’una altra banda, he entrevistat persones amb qui no compartia la visió del món, però que no per això, per la seva feina i fins i tot per aquesta diferència, em deixaven d’interessar. És més, trobo que aquí és on resideix una part de la gràcia d’aquest projecte. Aquesta inquietud de què parlàvem abans, que et porta a descobrir maneres de viure i d’entendre el món que poc o gens tenen a veure amb la teva.

A quin entrevistador t’agradaria entrevistar?
Buf! Això és complicat, perquè afortunadament he pogut conèixer i entrevistar algunes de les persones que més admiro d’aquesta professió: Sergi Vicente, Albert Om, Enric González, Andreu Buenafuente, Jordi Basté… Ho vaig intentar i no va poder ser, perquè és als Estats Units, però m’hauria agradat tenir en Miquel Calçada, a 365. Això respecte a les patums. Una altra de les converses de què guardo un gran record és la de l’Ignasi Julià, un dels millors periodistes que hi ha a casa nostra. I, si parlem de periodistes, per força he de destacar en Ramon Besa. La seva és una de les millors entrevistes que he fet i que m’han donat, perquè les entrevistes i les converses no les fas, te les donen. Perquè per molt interessant que puguin ésser les teves preguntes, per molt ben preparada que duguis l’entrevista, per molt que hi insisteixis, si l’altra persona no vol respondre…

T’has sentit incòmode fent alguna pregunta en concret, tot i que la professionalitat te l’obligava a fer?
Segur, encara que, a vegades, ens creem polèmiques que són inexistents. Evidentment que hi ha uns límits ètics que no pots traspassar. Tenint clar això, ben formulades, sense perdre mai el respecte, es poden fer totes les preguntes que creguis que poden ésser interessants per al lector.

Hi ha hagut alguna pregunta que et fes por plantejar?
Em continuo posant nerviós amb cadascuna de les entrevistes que faig i m’agrada que sigui així, perquè entenc que és un símptoma que encara estic enamorat del meu ofici. Però que em posi nerviós no significa que tingui por. És més, trobo que si et fa por plantejar determinades preguntes, per incòmodes que creguis que poden ser, no et pots dedicar a aquesta feina. El periodisme, encara que la frase no és meva, l’entenc com l’ofici que explica a la gent què fa l’altra gent, i si no en dónes una visió completa ja no fas periodisme.

Sempre he pensat que escoltar la gent és una de les coses que més ajuda a conèixer-se un mateix. Burxar en les altres persones t’ha ajudat a conèixer-te millor?
I tant! Com sempre he dit, cada entrevista ha estat una petita lliçó de vida que no sols m’ha ajudat a saber qui sóc, sinó que també m’ha descobert què puc arribar a ser i què no vull ser

Hi ha respostes a totes les preguntes?
Sí, passa que això no significa que l’altra persona sempre et vulgui donar la resposta.

Quina pregunta ha quedat per fer?
Moltíssimes! Et diria que me n’he anat de gairebé totes les entrevistes amb la sensació que em mancava alguna cosa per preguntar. Però, com he comentat abans, no perquè em fes por fer una pregunta, sinó perquè el temps és finit i sempre hi ha un moment en què has de posar el punt final.

Creus que, de vegades, cal preguntar tot i que ja en sàpigues la resposta?
No sols és necessari, sinó que trobo que és obligatori. Sempre he pensat que has de plantejar una entrevista pensant que el lector no sap res de l’entrevistat, per molt conegut que sigui. I és que a vegades, darrere de les preguntes més senzilles s’amaguen les millors respostes.

Quina creus que ha estat l’entrevista més emocionant que has fet al llarg d’aquest any?
Segurament l’entrevista que vaig fer a la Montserrat, la meva dona. Per ser la meva dona, però també perquè era conscient que, per tot el que implicava un projecte com aquest, li robava un any de la nostra vida. I, tot i així, continuava donant-me suport. Mai no li estaré prou agraït.

Quan vas entrevistar la teva dona, vas descobrir coses que mai no t’havia dit?
Trobo que entrevistar gent del teu entorn més directe (parella, família, amics…) és un exercici d’honestedat i de sinceritat brutal per a ambdues parts. I és que dir “t’estimo” en la quotidianitat del dia a dia és molt fàcil.

Segurament deus haver rigut força amb moltes entrevistes, però alguna resposta ha estat capaç de fer-te plorar?
No recordo haver plorat amb cap resposta, ni amb cap entrevista, però persones com en pare Manel et toquen l’ànima.

Tres-centes seixanta-cinc entrevistes són moltes. Quantes creus que te’n queden per fer?
Crec que me’n queden milers per fer, el que no tinc tan clar és si l’ofici, tal com van les coses, m’oferirà l’oportunitat de fer-les.

Un millor entrevistador és una millor persona?
Ostres, no hi ha cap motiu perquè sigui així! Ara, sí que és cert que després d’un any fent entrevistes intensament, em considero més bon entrevistador i una mica més bona persona. I encara que espero que sigui així, potser estic equivocat i hi ha gent que pensa que sóc igual o més estúpid que abans.

Quin dia et vas convèncer a tu mateix que això que fèieu pagava realment la pena?
Si et sóc sincer, des del primer dia que em vaig reunir amb en Carles i li vaig explicar la idea que havia tingut de fer una pàgina d’entrevistes. No sabia si arribaríem a agire gent o a ben poca, si ens llegirien molt o poc, però intentar conèixer totes aquestes persones que han passat per la pàgina era un desafiament que pagava la pena, si més no intentar-ho. Va ser amb el temps que vaig començar a tenir-ne dubtes [riu].

No cal que diguis noms, però hi ha algun personatge a qui no voldries tornar a entrevistar?
Sí, però no perquè s’hagi comportat malament amb nosaltres (perquè no hem viscut ni una sola mala experiència), sinó perquè després d’entrevistar-la, aquella persona no m’ha semblat tan interessant com creia, o no tan interessant per tornar-la a entrevistar. Però no, no he tingut grans decepcions i en canvi sí que me n’he endut grans sorpreses.

Amb qui no volies que l’entrevista s’acabes mai?
Amb aquestes preguntes em poses en un compromís, i no perquè no vulgui donar noms, sinó perquè és tanta la informació que encara he de processar que necessito un temps per pair el 365. Sóc molt avorrit i sempre destaco tres entrevistes: Ramon Besa, Quim Monzó i Eudald Carbonell, així que imagino que aquestes serien les que no hauria volgut que s’acabessin mai. Però n’hi ha moltíssimes més.

Què era el primer que pensaves quan una entrevista no començava gaire bé?
Sempre hi ha preguntes que, si comences malament, capgiren la situació. Es tracta, doncs, de trobar-les, ser prou viu per adonar-te d’aquest canvi i seguir aquell camí. Evidentment, no sempre ho he aconseguit.

Has aconseguit que tots els entrevistats contestessin amb sinceritat? Ets sincer a l’hora de contestar-me?
Segur que m’han mentit moltes vegades, però com que no me n’he adonat potser és que la mentida era molt bona…, o jo molt ruc. L’única vegada que vaig tenir la sensació que m’enganyaven va ser amb l’actor Àlex Brendemühl. Parlant de la seva infància m’explicava que el seu avi era un metge a qui li faltava una cama i que consumia medicaments en fase d’experimentació per veure quins efectes tenien. Mentida? No ho sé, però la història era tan bona que mai no he volgut saber-ne la veritat. I sí, de moment sóc sincer.

Què creus que té més mèrit: ser un bon entrevistador o ser un bon entrevistat?
Definitivament, entrevistat. L’entrevistador només ha de fer preguntes, l’entrevistat les ha de contestar. Obrir-te com a persona i ser sincer amb un desconegut sempre és la part més difícil.

Hi ha hagut molts entrevistats que, quan han sabut que existia el projecte, t’han buscat per aparèixer a la pàgina?
Home, molts no, però alguna patum sí que m’han explicat que, indirectament, s’ha acostat a nosaltres per ser al 365. I què vols que et digui, quan ho vaig saber l’ego em va créixer una mica [riu].

Quina és la lliçó més gran que t’ha donat aquesta aventura?
Una lliçó que crec que és important, és que mai no t’has de creure petit respecte a ningú. Moltes vegades em pregunten com hem aconseguit entrevistar gent com en Ferran Adrià i la resposta és ben senzilla: trucant-li per telèfon o escrivint-li un missatge. Si el projecte és bo i fas la feina ben feta, et trobaràs moltes portes obertes. Una altra lliçó de vida és que per molt d’hora que et llevis, no sempre seràs imparable, sinó que a vegades simplement dormiràs poc. Està molt bé agafar de referent i model persones com en Guardiola i les seves paraules. Hem d’inculcar la cultura de la feina i l’esforç, però sense caure en el parany de convertir-lo en un discurs buit. És una època complicada, són temps difícils, i també és important sincerar-nos i reconèixer que la pel·lícula, per molt bé que hagis fet el paper, no sempre tindrà un final feliç.

Deus haver fet entrevistes de dia, de nit, al matí, a la tarda… Quina entrevista ha tingut un marc més destacable, i quin lloc era?
Pel marc, destacaria l’entrevista amb el promotor de concerts Gay Mercader. Viu exiliat en una masia al bell mig de la muntanya, on gairebé no es pot arribar ni amb cotxe. Un lloc impressionant. A l’altre extrem, destacaria l’entrevista amb l’Eudald Carbonell. La vam fer al seu despatx a la Universitat Rovira Virgili, a Tarragona, un lloc petitíssim i decrèpit. L’edifici, a la plaça Imperial Tarraco, és com mig abandonat i té un cert aire de construcció de l’antiga Unió Soviètica. Em va impressionar que una ment tan privilegiada treballés en aquelles condicions. I també recordo l’entrevista amb en Nacho Vidal. L’havia de fer per telèfon, perquè ell era a la casa que té a València. Vaig calcular malament el temps i vaig sortir tard de l’entrevista que tenia abans. Així que la vaig haver de fer amb el mòbil assegut al mig d’un carrer del Raval. I no sols això, sinó que ell canviava en aquells moments els bolquers a un dels seus fills. Tot plegat: parlar de sexe anal en una porteria del Raval amb gent passant amunt i avall mentre una estrella del porno canvia el fill… Va ser curiós.

Òbviament, la repercussió de 365 dies 365 entrevistes ha estat sorprenent, però també ha estat un projecte pel qual no heu cobrat diners, ni tu ni en Carles. Et sens prou pagat amb la resposta de la gent?
Em sento extremadament afalagat, em sento infinitament agraït per l’estima que sempre ens han demostrat els lectors. Sempre ho he dit, els seus comentaris han estat la benzina que ens ha permès tirar endavant. Però…, pagat? No. Vaja, que si vaig a pagar la llum amb un recull dels millors comentaris que la gent ens ha deixat a Twitter, per molt macos que siguin, segurament me la tallaran, la llum. També és cert que ningú no ens deu res. Vam començar perquè vam voler, i quan no hem tingut un duro, el dia quinze de cada mes, hem continuat perquè hem volgut.

I què me’n dius, dels premis?
M’agrada, i molt, guanyar premis, però m’agrada més fer una bona entrevista.

Venint com véns de la crítica musical, de veritat alguna vegada pensaves que la gent es prendria seriosament la teva tasca de periodista?
Fa un parell de setmanes vaig anar a veure Dilated Peoples, un grup de rap de Los Angeles. Actuaven al Bikini i la sala era plena. L’endemà cap diari no va publicar la crònica del concert. Està molt bé informar que els Manel han rodat un nou videoclip, però si només et quedes amb això no fas premsa musical, fas una altra cosa. D’una altra banda, les revistes especialitzades haurien de fer un exercici d’autocrítica i apujar un graó el nivell de professionalització. No pot ser que un col·laborador no cobri per fer una crítica d’un disc o que no cobri per fer una crònica de concert. Perquè quedar-se amb el disc o anar acreditat al concert no és cobrar. És com si als futbolistes els paguessin amb la samarreta o el xandall que han fet servir al partit. Amb tot, venint de la premsa musical puc ser tan bon periodista com el periodista que ha sortit de la premsa esportiva, de política o internacional. I fent el 365 no volia que ningú em prengués seriosament, perquè això significaria que no m’havia pres prou seriosament, o no era prou bona, la feina que havia fet anteriorment.

Com ha estat treballar tot aquest temps amb un fotògraf de les qualitats d’en Carles?
Brutal. Sense en Carles no hauria començat el 365, i sense en Carles el 365 no hauria estat el que ha estat. No sols això, sinó que, en un projecte com aquest, tan intens i durant tant de temps, és molt difícil trobar una persona amb qui t’entenguis bé. I és clar que ens hem barallat, amb en Carles, i segurament necessitem desconnectar una temporada l’un de l’altre, però no hi ha dia que ens veiem que no ens fem una abraçada. Me l’estimo com un germà, encara que, tot i que molta gent s’ho pensa, no som germans.

“M’agrada, i molt, guanyar premis, però m’agrada més fer una bona entrevista”

Creus que, de vegades, una de les fotos d’en Carles deia tant o més que les paraules que podíem llegir a l’entrevista?
Les fotos d’en Carles són meravelloses i diuen moltes coses. I encara que penso que allò de les mil paraules és una bajanada, advoco per una defensa més gran de la fotografia i dels fotògrafs als mitjans escrits. De la mateixa manera que no tots els textos, per qualitat, es poden publicar, qualsevol foto no serveix per il·lustrar una entrevista, un article o una notícia. I no tothom qui tingui una càmera és un fotògraf.

Es pot fer amistat amb els entrevistats?
Sí, però que aquesta amistat no sigui impediment per fer totes les preguntes que creguis que has de fer.

Has xerrat amb periodistes, directors de cine, músics, escriptors, actors… Durant tot aquest temps has entrevistat professionals o persones?
Mai no m’han interessat els personatges i sí les persones. O, dit d’una altra manera, rere un personatge sempre hi ha una persona. I això és el que he intentat fer al 365, descobrir les persones.

365d365e.com va néixer en català i s’ha desenvolupat en català. El pas següent és fer quelcom en castellà i ampliar així la llista d’entrevistats?
Saps quina és la segona ciutat amb més visites a la pàgina? Madrid. Dit això, el 365 són en català, perquè el català és el meu idioma. Així de senzill. També tinc la gran sort de saber parlar castellà i anglès, i sí que et diré que, en un moment en què rumiava si tiraríem endavant, vam discutir la possibilitat, una vegada arribats als primers 365, d’ampliar el ventall d’entrevistats a escala internacional i fer una edició de la pàgina en tots tres idiomes, però sempre mantenint el català com la llengua principal de la pàgina.

Òbviament, desprès d’un projecte tan important com el 365 molts ens preguntem si hi haurà recull d’entrevistes en format de llibre.
És la pregunta que més he hagut de respondre, i la veritat és que no en tinc ni idea. D’una banda et mentiria si et digués que no em faria gràcia veure tota aquesta feina transformada en un llibre, però tampoc no és un tema que no em deixi dormir. Amb tot, si en Mario Conde va signar llibres per Sant Jordi, per què no ho puc fer jo? D’una altra banda, fins ara tampoc no hi hagut cap editor interessat a publicar un llibre del 365.

Quina creus que és la veritable gran pregunta que totes les persones ens hauríem de fer?
Aquesta la vaig fer a en Víctor Amela i em va contestar: “Per què?” I si ho diu en Víctor Amela, no seré jo qui digui el contrari.

I, per acabar, una de ben complicada. I ara què?
Trobar feina és el més important, de periodista o del que sigui, però trobar feina. I tornar a gaudir dels sopars amb la meva família, jugar amb les meves filles, poder llegir una mica abans d’anar a dormir, enyorar les piulades dels lectors a Twitter, i dilluns vinent poder veure tranquil·lament la final de Quién quiere casarse con mi hijo sense haver de patir pel temps perquè he de transcriure o editar una entrevista… Et mentiria si et digués que no m’entristeix no continuar amb la pàgina, però no vull tancar la paradeta amb la sensació que una vegada arribats als 365, no continuar sigui un fracàs. Hem fet una gran feina, és més, dubto que mai no torni a fer-la tan grossa com amb el 365. Moltíssimes gràcies a tothom, us trobaré a faltar.

Text: Joan S. Luna. Fotos: Carles Rodríguez.

“Generar sensacions a qui t’escolta és impressionant”

És una de les veus més maques de Catalunya, però per poc que no la puc sentir. L’afonia de la Sílvia Pérez Cruz fa trontollar l’entrevista, però amb un fil de veu i la seva simpatia acaba responent les preguntes. Se sent una noia afortunada: tot i la crisi al món, i al cultural especialment, té concerts i està a punt de llançar un nou disc. “Ara no em puc queixar gens. Alguns amics meus que gairebé no podien viure de la música ara ja no poden, no tenen concerts. I que jo en tingui i que els ompli em fa sentir molt agraïda. No ho dic per quedar bé, sóc conscient que és un privilegi, i en gaudeixo molt, a cada concert.”

Quan eres petita, què volies ser de gran?
Volia ser moltes coses. Un dia vaig veure uns homes amb barba que em van dir que eren humanistes, i que sabien moltes coses. I vaig pensar que volia ser com ells. Però la part artística també hi era molt des de petita. M’havia passat pel cap fer música o cantar, perquè el meu pare feia música i la meva mare també. Fèiem audicions des de petits en escenaris davant la família, i m’hi sentia molt a gust sempre. Però ho volia fer tot, ho hauria fet tot.

Vaja, que eres un cul inquiet!
No parava. A partir dels cinc anys vaig començar a fer moltíssimes activitats extraescolars: música, dibuix, dansa, vòlei, orquestra, coral, piano, saxo… A més, la meva mare també va fer una escola d’art on podies estudiar pintura, fotografia…, totes les arts plàstiques. I feia exposicions, sempre hi havia cursets de coses a què m’apuntava o estava per allà al mig, i absorbia al màxim.

La teva mare és músic, també?
La meva mare és l’artista real de la casa. Va estudiar història de l’art, canta molt bé, toca la guitarra… De fet, la meva veu referent era la seva. Sempre ens ha alimentat molt, tant a la meva germana com a mi, la creativitat i la capacitat d’observació. També sempre ens ha donat molts recursos, ens ha ensenyat molt a saber mirar, valorar i llavors dir. Gràcies a ella anàvem a música. Fins i tot en èpoques en què hi havia pocs diners a casa, creia necessari que continuéssim fent música. Entenia que era importantíssim per a nosaltres, i sort que ho va fer.

És la culpable de tot plegat!
La meva mare va ser l’aliment i l’estructura. De fet, tot el que sóc és d’ella. Del meu pare també, però més a escala genètica i amb la manera de relacionar-me amb la música, sobretot pel diàleg que teníem ell i jo. Però de la meva mare, també m’he quedat amb la manera d’explicar les coses: a mi m’agrada que m’expliquin molt bé les coses i ella ho fa molt bé. I quan canto les cançons intento connectar amb qui escolten com si fos un conte, com si ho hagués d’entendre un nen petit.

Llavors, el teu pare era la part pràctica de la música.
El meu pare no podia viure només de la música perquè era molt difícil, però era un enamorat de la música i tocava. I els primers concerts que vaig cantar davant de gent, que eren molt de tant en tant, van ser amb el meu pare. Jo sabia que per veure’l podia anar a la Bella Lola, a Calella. Teníem quatre cançons que les cantàvem sempre, i allà vaig aprendre i experimentar la comunicació musical. Dir les coses amb música, i també, la sensació més màgica i més vocacional, cantant.

Eren havaneres?
Era un ambient d’havaneres, amb música de taverna, però jo sempre cantava Alfonsina y el mar, 20 años, que no se sap si és un bolero o una havanera, i de vegades també cantava dues havaneres anònimes per a dona: Vivir en La Habana i A mi no me gusta el coco. De fet, allà em coneixien per Alfonsina y el mar. L’he cantada tantes vegades… Va ser en aquests ambients que un dia em vaig adonar que als de davant els afectava escoltar la música, que els movia coses, més enllà de moure-me-les a mi, que això és essencial. Veure que pots generar sensacions a qui t’escolta és impressionant, sobretot en aquest món on tothom va a la seva: trobar una connexió és tot un èxit.

I a partir d’aquí vas decidir que et volies dedicar a la música.
Vaig començar a estudiar música quan tenia quatre anys i vaig estar fins als divuit a Palafrugell fent tot el que hi havia, però no sabia si m’hi volia dedicar. Amb divuit anys vaig venir a Barcelona, a estudiar filosofia i després antropologia, però com que no ho tenia gaire clar vaig decidir fer un any sabàtic, però continuant les classes de música. Vaig apuntar-me al Taller de Músics i feia classes particulars de saxo amb en Llibert Fortuny.

Saxo?
Sí, era saxofonista. Per mi cantar era una cosa molt natural, que havia fet tota la vida i pensava que no s’havia d’estudiar. I durant aquell any sabàtic em van dir que hi havia l’ESMuC i vaig pensar: “Perfecte, a mi la música m’agrada molt, aquesta és la meva.” No m’havia imaginat que em dedicaria només a això, tampoc no m’havia imaginat que no estudiaria una altra cosa, però que la música continuaria essent sempre allà, ho tenia clar perquè formava part de la meva manera de ser i de comunicar-me. I em vaig apuntar a les proves d’accés de saxo i de cant. Vaig entrar a cant.

El saxo ara l’has aparcat?
El vaig tocar bastant mentre encara era a l’ESMuC, però els instruments volen molt de temps. A més, em va començar a anar bé de cantant, i va arribar un moment en què tocava decidir.

Va ser aleshores que vau formar Las Migas?
Sí, va ser durant el primer any o el segon. De flamenc, no n’havia escoltat mai a casa. Després he descobert que sí que hi havia avantpassats, que els meus besavis eren Mineros de la Unión, i que el meu avi era molt amic de Carmen Amaya i que els agradava el flamenc, però a casa no n’havia escoltat mai. Va ser a l’ESMuC que em van dir que amb la veu que tenia, amb els melismes que feia, potser el flamenc em podia anar bé. I no és que estudiés flamenc, sinó que me n’aprenia cançons. He cantat totes les que em sé.

I de tants estils variats…
Estudio música, i investigo el llenguatge de la música, no per ser especialista en res, sinó per ser especialista en mi i trobar la meva veu. Hi ha gent que vol ser especialista en cant flamenc, per exemple, i s’hi dedica tota la vida. Però jo no, jo vull buscar la meva manera, i per trobar-la m’agrada descobrir recursos que m’ofereixen els estils.

I tens una veu prodigiosa, que s’adapta a tots els estils.
Primer va ser amb el flamenc. Més tard, la meva germana, que vivia a Olot, en un sopar em va regalar un casset de Dulce Pontes i em vaig començar a interessar pel fado. Recordo que des de petita que em deien: “Però tu d’on ets, amb aquesta veu? Andalusa? Portuguesa?” I jo deia que no, que era d’aquí, de Palafrugell! Posteriorment he anat descobrint que en el folklore de la Península hi ha moltes veus així, per tant la meva veu no és tan estranya.

Has cantat molts estils diferents i has participat en molts projectes!
A la vida et trobes coses interessants, que totes t’ensenyen alguna cosa i te les intentes fer teves. L’únic fet estrany va ser que molts dels projectes en què vaig participar anaven bé. Hi havia Las Migas, després en clau de jazz vam gravar el disc We sing Bill Evans, el projecte amb en Javier Colina, Coetus, Xalupa amb música més tradicional… Hi ha molta gent que fa moltes coses, però que no tenen ressò. He estat molt treballadora, dispersament, però treballant molt i constantment. No m’agrada centrar-me en una cosa concreta. Necessito renovar-me constantment, encara que sempre sóc jo mateixa cantant coses diferents. Intento que sempre hi hagi un fil conductor, que és la meva manera d’entendre i de cantar les coses.

I amb tots aquests grups has pogut viatjar molt.
Sí, Déu n’hi do! Bàsicament per Europa: França, Alemanya, Itàlia, Bulgària, Hongria, Dinamarca, Croàcia i Suècia, d’on vam tornar dissabte. Ara anirem a Grècia, Anglaterra… Però també a l’Amèrica del Sud: Cuba, el Brasil, l’Argentina i Mèxic. La veritat és que he tingut molta sort.

En un concert amb en Ravid Goldschmidt vas parlar d’un viatge al Brasil que et va inspirar molt.
Va ser un viatge amb Immigrasons quan tenia vint-i-dos o vint-i-tres anys. Vam anar a Salvador de Bahía i a Sao Paulo. Aquell viatge va ser molt potent. Immigrasons em va fer forta, perquè anava amb músics que no coneixia gens. Bé, hi havia en Refree, amb la famosa història amb ell…

Explica-me-la!
Amb en Refree no ens enteníem gens, era horrorós, érem contraris, el que un veia de l’altre era molt diferent. Amb el temps hem descobert que som molt iguals d’estructura i coincidim a l’hora d’entendre la música. I tocant tenim una connexió molt bèstia, des de molt endins. Però al principi va ser la pitjor relació musical que he tingut mai. Recordo un dia que em va dir: “Crec que no treballarem mai més junts.” I quan m’ho va dir no m’ho podia creure, perquè no m’ho havien dit mai. Jo venia molt mimada, musicalment, mai no havia tingut problemes, sempre m’he sentit molt a gust compartint i conversant mitjançant la música, sempre m’ha estat fàcil, i m’agradava, i de cop algú no m’entenia i jo no l’entenia.

Finalment heu treballat molt tots dos junts.
Doncs sí, tot i que sempre em toca els nassos! Però sí, hem acabat fent moltes coses junts: el projecte Vientos y lugares, va produir el disc de Las Migas, hem anat fent concerts com a duet, he col·laborat fent de corista en produccions seves i finalment ha coproduït amb mi el disc Onze de novembre, que presentaré el 13 d’abril, en què la seva presència ha estat essencial i bàsica, perquè per mi era el meu primer projecte en solitari.

Què li va semblar el projecte?
A mi em feia molta por ensenyar-l’hi perquè per una banda presentava una part meva nova, la de composició i arranjaments que no havia mostrat mai. El que havia fet en aquest camp era en grup, com amb Las Migas, que quan arranjàvem ho fèiem entre totes i sempre tenia el suport de l’una o l’altra. En canvi, aquí era jo sola davant tot el que havia fet sense saber ben bé quin valor tenia. Un dia li vaig dir: “M’agradaria ensenyar-te unes cançons, a veure si t’agradaria produir-les,” Pensava que no li agradaria, però sorprenentment em va dir que no s’ho esperava d’aquella manera, però que li havia agradat molt. Recordo aquell dia com una il·luminació.

I aquí va començar el gran viatge.
Sí. Ell ha fet que allò existís i ha estat un element clau, perquè si jo m’hi he deixat la vida, ell t’asseguro que també. Hi ha invertit temps, hi ha posat el cor, les ganes de fer-ho créixer i d’entendre’m, perquè jo li deia que tenia ganes de fer coses amb ell, però que sonessin a mi. Això és molt difícil que un productor ho sàpiga fer, i ell ho ha aconseguit. Tenim tanta connexió, tanta telepatia, que hi ha coses que ja no sabem si les ha fetes l’un o l’altre.

Quant de temps ha passat des que vas ensenyar les cançons a en Refree fins ara que es presentarà?
Fa un any. Vam començar a gravar al juny, tot i que ens ho vam estar mirant ja des del maig. Però jo venia treballant des de molt abans, des de fa cinc o sis anys que anava fent coses. He de dir que el premi que em va donar en Lluís Llach per musicar el poema Covava l’ou de la mort blanca de Maria Mercè Marçal, per mi va ser una alegria molt grossa, perquè no havia, ni hauria presentat mai, una cançó a un concurs. I el premi em va donar molta confiança, perquè volia dir que a la gent també li podia agradar què feia. I a partir d’aquí vaig començar a compondre coses. Però quan es va morir el meu pare, el novembre va fer un any, vaig ser molt conscient que ho havia d’accelerar, perquè el temps passa molt de pressa i les coses s’han de fer. Un dia vaig somniar que m’estava a punt de morir i tenia una llista de coses importants a fer abans, i una era fer un disc al meu pare. En el somni no el vaig poder fer, però quan em vaig despertar vaig pensar que ho havia de fer llavors mateix perquè en tenia moltes ganes.

De tots els projectes, n’hi ha algun que t’estimis especialment?
Tots tenen la seva cosa. La veritat és que he tingut molta sort amb la gent que m’he trobat. Ara mateix, els que m’estimo més són els projectes en què treballo: amb en Ravid, amb en Toti, en Colina i en Refree. I els Coetus, amb ells he après molt de la generositat, a saber compartir, a saber no ser ningú, però formar part d’un engranatge gros. També hi ha un projecte molt petit, però que me l’estimo molt i que hi vaig estar molts anys, que és el grup Xalupa, que em va ajudar a estimar-me les cançons tradicionals catalanes. I Las Migas ha estat molt important també, han estat set anys en què he deixat molt de mi, molta veritat, molta il·lusió.

Va ser difícil deixar Las Migas?
Com amb les parelles, els trencaments sempre són molt durs. Ha estat molt difícil, però era necessari, i m’alegro molt d’haver-hi estat tant de temps. Va ser el primer grup real que vaig muntar, i totes hi estàvem implicades de la mateixa manera. Però hi ha un moment en què no pots estar per tot, perquè, més enllà que no en gaudeixes tant, també frenes els projectes. Te n’has de saber desprendre, cosa bastant difícil. Ara em sento bastant al meu lloc i n’estic satisfeta, però també molt cansada.

…
L’època de deixar els grups ha estat molt dura i molt trista, però la creació del disc Onze de novembre ha estat un viatge molt intern. I més enllà dels nervis que causa fer el projecte en si, hi ha el cansament de tot el que hi aboques. Hi he dedicat moltes hores. És un disc que, al contrari del CD amb en Colina, que el vam gravar en quatre hores i tots els músics a la vegada, l’he enregistrat per capes. Hi toco la guitarra, que això és una cosa bastant curiosa, perquè li vaig ensenyar a en Refree amb la guitarra i em va dir que l’havia de tocar jo. Han estat molts mesos de gravació i postproducció.

Serà un disc a la teva mida.
Sí, perquè tot el que em passava pel cap ho he fet, tots els músics que he volgut hi han tocat. També hi ha moltes cançons que parlen de la mort, i de la mort del meu pare, i això també m’ha fet molta remenada. I ara ja estic buida, he passat per tants moments… I estic cansada, però feliç de dir que ho he aconseguit. I sé que és un disc que la gent no s’espera que sigui així, és molt proper, té moltes capetes, però sé que quan tingui vuitanta anys n’estaré orgullosa. Potser no serà el millor comercialment, no serà el que toca, però a mi, internament, ara em tocava fer això.

Has enregistrat el disc, però també has fet molts concerts aquests darrers mesos. Ha estat un any intens!
Sí, molt fort, encara no m’ho puc creure. Fa un any que vam presentar el projecte d’en Colina i hem estat fent molts concerts, però la veritat és que això no m’ha cansat gens, perquè és tot molt lleuger i molt fàcil. Em cuiden molt, ens estimem molt i la música és molt lliure. La serenor i la dignitat que intentem transmetre també t’arriba a tu mateix. I ara fa poc vam fer el viatge a Cuba i ha estat fantàstic, molt maco, un viatge que volíem fer per gust, no per anar a guanyar diners amb els concerts. També volíem conèixer la Marta Valdés, que és la dona que va escriure En la imaginación i Llora. Una crac!

Com et van rebre a Cuba?
Els va encantar el disc. Van al·lucinar amb les dinàmiques, que poguéssim tocar tan fluix perquè allà “la música es pa’ bailar”. Però el que toquem no és ben bé música cubana. En Colina diu que és música universal, són cançons d’autor, que no són difícils de cantar ni tan diferents del Mediterráneo d’en Serrat, per exemple.

I la Marta Valdés, què hi va dir?
La Marta Valdés es va posar molt contenta. Ens deia: “Me pondría un CD cada tres metros en casa pa’ encontrármelo.” És curiós poder parlar amb algú que ha escrit una cançó i veure què vol dir al final la cançó, veure com ho sentia ella, veure que li agrada com interpretes les seves cançons. I per mi això va ser molt bonic. Tenia moltes ganes de donar-li les gràcies per haver escrit cançons tan boniques, i em va fer molt feliç saber que li agradava com ballava les seves cançons, com deia les seves paraules. Li vam cantar Llora al mig d’un bar amb un piano que vam trobar, i li vam poder fer un petit homenatge, perquè és molt coneguda, però no la més reconeguda.

Has notat en el teu dia a dia que ets una persona coneguda?
Hi ha dies que no hi penso gens, perquè sóc una mica deixada en aquest aspecte, però de cop m’adono que em coneixen, notes que les mirades són diferents. Abans, quan em miraven així, pensava: “El conec?” Ara penso: “Aquest m’ha reconegut.” O al metro! M’ha passat dues vegades que se m’acosta algú i em diu: “Em puc fer una foto amb tu?” Te la fas, després en baixa, et quedes allà al mig i et planteges quina cara has de posar [riu]. Per sort la gent és agraïda, respectuosa amb mi, no em puc queixar gens. Si es quedés així estaria tranquil·la. Però és un creixement exponencial, no va entrant d’un en un, ve de cop, no t’ho esperes, no saps què vol dir que et coneguin, fins que de cop et coneixen. Em preocupa més per la gent que m’envolta, la família… On em coneixen més és a Palafrugell, però això ho pateixen la meva mare i la meva àvia, i suposo que ja ho deuen tenir gestionat. Jo no perquè hi vaig poc, i cada vegada menys. A Barcelona, m’hi sento bé.

On has tingut alguna trobada curiosa amb algun fan?
L’altre dia, no fa ni un mes, vam anar a fer fotos per al disc a una cala perdudíssima. No hi havia ningú, hi vam baixar i ens vam trobar excursionistes que caminaven, tot i ser a primera hora del matí. Ens van demanar on era la cala i quan van tornar em van dir: “Perdona, ens podem fer una foto? És que la meva dona n’és molt fan.” Són petites tonteries, de vegades gairebé surrealistes. Em preocupa una mica perquè no sé cap a on va. Com que és una cosa que no pots mesurar ni controlar, les fitxes que tu mous no saps quin efecte tenen. De vegades me n’aniria al camp a cantar a les cabres… Ja hi acabaré, ja.

“Sóc més fan de les persones que no dels artistes”

I tu, de qui ets fan?
Sóc més fan de les persones que no dels artistes. M’han influït molt músics com l’Aleix Tobías, en Toti Soler, en Javier Colina, Las Migas, en Ravid…, tothom amb qui m’he anat trobant, però sobretot ells. De fet, jo abans deia que volia cantar amb en Colina. Però qui més m’ha marcat han estat els meus amics, dels músics que eren al meu voltant i els anava veient créixer, amb qui estudiava o amb qui era amic meu, i poder comentar amb ells coses o sentir com interpreten una cançó, o sentir què els causava…

En dies com avui, en què t’has aixecat afònica, què sents si no pots cantar?
Quan no puc cantar molt de temps sí que ho passo malament, però com ara avui no, així em va bé descansar. A mi m’agrada molt estar en silenci, no escolto gaire música, jo. Tinc el cap amb notes sempre amunt i avall. Prefereixo escoltar música acompanyada de músics, que m’ensenyin discos… Però jo sola a casa tendeixo al silenci.

Que estrany!
Sí que ho és. M’encanta la música, però sóc molt del directe, d’escoltar la gent… Un disc, el gaudeixo molt, però no és una necessitat que tingui ni molt menys. Necessito buidar també. Tinc molts amics que escolten molta música i que sempre em diuen que tinc molt per descobrir, però escoltant em poso tant a dins de la música que em cansa. Quan he d’estar molt de temps sense cantar, amb tot, sí que m’afecta més. Per sort fa molt que canto i, per tant, també necessito més no cantar que cantar. L’altre dia érem a Estocolm i feia un mes que no fèiem un concert amb en Ravid, i a la prova de so vaig dir: “Ostres, com m’agrada!” Però és com si t’agrada molt escriure i vas escrivint sempre, recordes els moments especials, però ja no hi ha tants nervis, no trenques barreres. I allà vaig notar que feia dies que no cantava, i com m’agrada fer-ho.

Text: Carla Gonzàlez. Fotos: Carles Rodríguez.

I demà…

Encara que vam obrir el bloc el 17 de gener de 2011, la primera entrevista la vam fer el 16 de setembre de 2010. Aquell dia l’encarregat de respondre les nostres preguntes va ser en Joan Luna, cap de redacció de la revista Mondosonoro.

Quan eren petits, els nostres entrevistats què volien ser de grans?
1. Periodista.
2. No ho sabien.
3. Futbolista.

Els més originals…

1. Pintor empaperador (David Carabén).
2. Repartidor de llet (Toni Pou).
3. Jesucrist (Pau Riba).

Quan són grans, són…? (els oficis més entrevistats a 365)

1. Músic.
2. Periodista.
3. Escriptor.

El nom més habitual entre els entrevistats de 365 és…

1. Jordi.
2. Joan.
3. Josep.

Amb 4.264 visites, l’entrevista del dimecres 25 de maig de 2011 a en Pere Mas, presentador del Tot és molt confús de Catalunya Ràdio, ha estat la més llegida. Curiosament, aquell dia ens va entrevistar en Jordi Basté al Món a RAC1! Amb 4.024, la nostra entrevista (innocentada) amb en Pep Guardiola del 28 de desembre ha estat la segona entrada més llegida.

L’entrevista més llarga de 365 ha estat…

Víctor Amela: 1 hora, 45 minuts i 58 segons.

L’entrevista més curta…

Paco Mir: deu minuts (i cronometrats).

L’entrevistat més jove de 365 ha estat…

Albert Casals, amb vint-i-dos anys.

L’entrevistat més gran…

Oriol Bohigas, de vuitanta-sis anys.

El primer dia que vam deixar de publicar una entrevista va ser…

El 29 de maig de 2011 (el Barça havia guanyat la nit abans la Lliga de Campions).

Entrevistes que se’ns van esborrar una vegada enregistrades…

Emili Teixidor.
Santi Santamaria.
Muriel Casals (la vam poder tornar a fer).

Les ciutats que tenen més lectors de 365 són…
1. Barcelona.
2. Girona.
3. Tarragona.
4. Lleida.
5. Palma.
6. Sabadell.
7. València.
8. Terrassa.
9. Granollers.
10. Mataró.

El barri de Barcelona on hem fet més entrevistes és…
Gràcia.

Els locals on hem fet més entrevistes són…
Bars i cafeteries.

La cafeteria on hem fet més entrevistes és…

Cafeteria la Virreina (Llucia Ramis, Gabi Martínez, Jan Martí, Nando Cruz…).

Les ciutats de l’estat que tenen més lectors de 365 són…
1. Madrid.
2. Pamplona.
3. Valladolid.
4. Coslada.
5. Sevilla.
6. Las Palmas de Gran Canària.
7. Màlaga.
8. Saragossa.
9. Santander.
10. Santa Cruz de Tenerife.

Els països que més lectors tenen de 365 són…
1. Regne Unit.
2. Estats Units.
3. Alemanya.
4. França.
5. Irlanda.
6. Mèxic.
7. L’Argentina.
8. Bèlgica.
9. Tailàndia.
10. Itàlia.

Els països que menys lectors tenen de 365 són…
1. Etiòpia.
2. Barbados.
3. Puerto Rico.
4. Malàisia.
5. Dinamarca.
6. Bolívia.
7. Illes Aland.
8. Luxemburg.
9. Kenya.
10. Myanmar.

La ciutat més curiosa des d’on se segueix 365 és…

Chevy Chase, a l’estat de Maryland (Estats Units). Els habitants d’aquesta còmica ciutat ens han visitat vint vegades, la primera el 31 de març de 2011 i l’última, el 10 de març de 2012.

Fotos: Carles Rodríguez/Ester Delgado.

I demà… Sílvia Pérez Cruz.

“És més fàcil reconèixer una cançó meva que no un restaurant que hagi dissenyat jo”

He quedat amb en Nacho Umbert en una terrassa d’una plaça de Gràcia prop d’on viu. Després de fer unes quantes entrevistes a músics per la zona, arribo a la conclusió que aquest barri de Barcelona aglutina més talent musical que cap més de la ciutat. És l’hora en què les criatures surten de l’escola i enmig de crits, bicicletes i entrepans comencem una entrevista d’aquelles que es gaudeixen, sense pressa, prenent cafè. En Nacho, amb dos discos publicats en menys de dos anys, Ay… (2010) i No os creais ni la mitad (2011), sempre s’ha guanyat la vida fent d’interiorista. Per tant, quan li pregunto si és músic o dissenyador, em respon que porta una doble vida. “Tinc clara quina és la meva professió, i decorar és el que sé fer. Ara, si em diguessin que llançaré un tercer disc i ho petarà tot, em plantejaria dedicar-me només a la música. Però quan em presento dic que sóc interiorista, o dissenyador, o decorador…, i és la meva parella qui sempre afegeix que també sóc cantant.”

Quan eres petit, què volies ser de gran?
De petit no ho sé gaire bé, però de jovenet volia ser arquitecte. A casa meva no n’hi havia tradició, però sí que hi havia un gust pel disseny, per les cases, pels edificis… I suposo que me’l van transmetre. Evidentment, també vaig voler ser tenista, astronauta…, però l’arquitectura sempre em va agradar molt.

Però no vas estudiar arquitectura…
No, no em va arribar la nota. No vaig poder entrar a l’escola d’arquitectura.

I tenies un pla B?
El meu pla B va ser entrar en una escola privada a fer interiorisme, però sóc un arquitecte frustrat.

Com a mínim ets dels pocs que es dediquen a allò que han estudiat.
Sí, tota la vida he treballat de decorador, però ara treballo poc perquè la cosa està molt fotuda. I, a més, ara canto, tot i que la música no me la prenc com una feina. Em paguen per tocar, però a vegades m’he de recordar a mi mateix que no és una festeta i que m’ho he de prendre seriosament. Sempre dic que des de fa dos anys tinc una doble vida i la segona vida és una festa. Quan presento les meves cançons al públic, per mi és una festeta, però m’he de recordar que no em puc oblidar de les lletres i tenir cura de no desafinar.

Llavors ets un interiorista que fa de músic?
Sí, en certa manera, sí. Però intento no barrejar totes dues coses. Un amic em deia de broma que, com que el tema del disseny està tan malament, podria oferir un pack de disseny de la casa amb concert inclòs.

Amb un concert a la festa d’inauguració del pis?
Exacte! Però el cert és que no m’agrada barrejar coses, encara que sóc bastant desastre, i com a decorador no tinc ni pàgina web! A vegades penso que determinades persones que m’encarreguen un projecte, si descobreixen que també sóc músic, poden pensar que és una frivolitat o que no sóc una persona seriosa, però el cert és que si ho acaben sabent tampoc no em genera gaires problemes. També faig classes d’interiorisme comercial i els alumnes sempre se n’acaben assabentant, i a la tercera o quarta classe sempre fan algun comentari i se’n riuen, però no hi ha més problema.

I quina de les dues feines prioritzes?
La feina està tan malament que no he hagut d’escollir mai. Ara, també et diré que aquests dos últims anys m’he despistat una mica de la meva feina. No he deixat de treballar perquè ja tenia una inèrcia que et fa anar assumint projectes, però he de vigilar perquè he posat més accent en la música i m’he descuidat. Per tant, ara m’he de buscar la vida perquè he sortit una mica del món professional i la gent et deixa de trucar. I la veritat és que la meva feina m’agrada i no voldria perdre-la, i de “bolos”, no en tinc tants per poder sobreviure.

Si de jove no volies ser músic, d’on et ve?
No em vaig plantejar mai ser músic, encara que sempre he escoltat molta música. A casa tenia germans més grans molt apassionats de la música, els meus pares tenien bons discos i, de petit, recordo que amb tres o quatre anys m’agradaven molt els Beatles. Per tant, sí que ho he mamat des de petit. Però platejar-me ser roquer, mai de la vida! Sí que em tancava en una habitació amb l’estic d’hoquei fent veure que era una guitarra i feia unes suades! Però no, mai no m’ho havia plantejat seriosament.

Quan va aparèixer la primera guitarra?
Per casa n’hi havia una de la meva germana, però no va ser fins a BUP que, amb els meus col·legues, vam veure uns quants grups i vam pensar que nosaltres també ho faríem. Aleshores em vaig comprar una guitarra.

Però no has estudiat mai música.
En vaig fer classes, però d’una manera molt amateur. No sé escriure ni llegir música.

I així va sorgir el teu primer grup, Paperhouse.
Sí, hi va haver alguns canvis en els membres de la banda, però sí. Érem molt dolents tècnicament, però crec que teníem bon gust i vam fer una història en castellà que no es feia llavors, i el disc va tenir una certa repercussió de crítica. Tot i així, ens coneixien quatre gats. Quan la gent em pregunta per què ho vam deixar, la història no té gaire misteri: per nosaltres era una afició. És el mateix que qui juga a ping pong durant una època i després ho deixa.

Però és estrany deixar una cosa que funciona.
Bé, funcionava en el sentit que teníem discogràfica i teníem producte per fer un segon disc. Però ens en vam cansar, no ens acabava de sortir exactament el que volíem i la cosa es va diluir sense cap mena de dramatisme. Sí que és estrany que deixés de tocar a casa, perquè m’agradava molt. El que sé és que vuit anys després vaig recordar que m’agradava molt i que ho trobava a faltar. Va ser així com un dia, tornant d’un viatge, sense cap dramatisme, em vaig comprar una guitarra.

Ja recordaves com es tocava, la guitarra?
No! Vaig haver de tornar a començar de zero.

Per tant, et cridava més tocar la guitarra que no escriure cançons.
En l’època de Paperhouse escrivíem entre dos. El baixista hi tenia una certa gràcia, però era molt més críptic que no jo i mai no en quedava content, mentre que jo el tema d’escriure no me’l vaig creure mai. I en aquest nova etapa, primer va ser començar a tocar i van passar un parell d’anys fins que no vaig agafar un llenguatge per compondre. Va ser un procés molt especial, perquè no havia escrit mai, a part la comunicació amb els amics.

Et refereixes a missatges electrònics?
Sí. Un dia que la Christina Rosenvinge va venir a un dels concerts del primer disc, després vam anar a prendre alguna cosa i rèiem perquè em deia que segur que havia estat escrivint durant tots aquest anys i jo li vaig respondre: “Jo l’únic que escric són emails!” Ella se’n reia, però era veritat. No sóc una persona que hagi escrit contes, i de diaris personals, no n’he tingut mai! Amb els missatges reconec que tinc gràcia, però no havia passat d’aquí. Ara, això sí, he llegit molt.

De fet, a les teves cançons hi ha molts referents literaris i cinematogràfics.
Sí, a casa la meva mare era molt amant del cine i de les novel·les i, per tant, en tinc un cert bagatge, tot i que no sóc cap entès en res. I vaig començar a escriure per al primer disc completament a cegues. Me’n recordo, que ensenyava les cançons a la parella i als col·legues perquè em diguessin què els semblava, perquè trobava que tenien una certa gràcia, però no sabia si eren bones. He fet vint lletres i dos discos amb deu cançons. De fet, només he descartat dos cançons.

I tinc entès que tampoc no les vas descartar tu, sinó en Raül Fernández (Refree).
Sí, amb en Raül m’ha passat d’ensenyar-li alguna cançó i que m’hagi dit que no, que no tenia el nivell per al que fèiem. El cert és que normalment coincidim. Les coses que ha descartat eren temes amb els quals ja no anava gaire convençut.

Vuit anys sense dir res i ara has llançat dos discos en un any i mig. Has agafat embranzida i aviat publicaràs el tercer?
Tinc la idea per a un tercer disc. Me l’imagino molt més conceptual, però ja veuré si me’n sortiré. Ara, hi estic molt il·lusionat.

El faràs amb la mateixa formació que aquests dos últims discos, La Compañía (Raül Fernández, Sílvia Pérez Cruz, Xavi Molero, Sergi Claret, Anna Carné i Xavi de la Salut)?
Amb en Raül, segur, però de la La Compañía ja veurem qui hi ha.

Què has trobat en el Raül que fa que t’hi sentis tan bé?
Vivim molt a prop, ens veiem molt i ens hem fet amics… Ens vam conèixer arran del primer disc, però el cert és que s’hi implica molt. Sembla que parlem el mateix llenguatge i s’hi engresca molt. Ja em demana que li ensenyi les noves lletres. Em falta un munt de feina i uns quants mesos perquè comencem a gravar, però ell ja hi pensa. Això és molt estrany, perquè normalment un productor rep encàrrecs, però en Raül forma part del projecte. No sé què passarà en un futur, però de moment m’és molt fàcil treballar-hi. L’únic que sé és el que m’agrada i els camins que no vull, però se’m faria una pilota enorme haver de pensar com hauria de sonar el baixista o què ha de fer el bateria. I en Raül, tot això, m’ho dóna fet i després jo hi tinc l’última paraula.

Com a mínim sembla que tens criteri i que saps molt bé què t’agrada i què no.
Sí, però pots tenir criteri i sonar com un altre. Estic molt content perquè crec que he aconseguit tenir un llenguatge propi i això és el més important. Tant en la música com en el disseny, en l’arquitectura, en l’escriptura…, és molt important fer una cosa i que la gent en reconegui l’autor. Moltes vegades em plantejo que, malgrat que tinc molta més experiència en el disseny, segurament tinc més personalitat com a músic. És més fàcil reconèixer una cançó meva que no un restaurant que hagi dissenyat jo.

Suposo que és perquè quan fas de decorador és per encàrrec i la música és només teva.
Absolutament! Un projecte d’interiorisme és fer un vestit a mida per a un altre. Bé, això si no ets en Frank Ghery. I sí que és cert que la música és molt més personal, més meva, però també hi delego molt. En aquest sentit, tinc uns músics que em flipen, i els deixo fer perquè en saben molt més que no jo.

Tot i així, també surts amb la guitarra a tocar sol.
Sí, i cada vegada ho hauré de fer més perquè no hi ha ni un euro per pagar els músics; la cosa està molt fotuda. Crec que tocar amb la banda és molt millor, perquè hi ha molts més matisos i colors, però és una sort poder-ho fer també sol i comprovar que a la gent li agrada i funciona.

“Hi ha gent que entén la música com a diversió, però jo m’emociono escoltant paios que fan música trista”

I com es porta això de passar de tornar a tocar la guitarra com una cosa íntima, a llançar un parell de discos i que acabin a les llistes dels millors de l’any?
La veritat és que ara mateix visc un moment molt maco com a vivència personal, però que et truquin d’El País per fer una entrevista o entrar a les llistes dels millors de l’any són unes dosis d’ego que estan molt bé si t’ho saps prendre en la justa mesura. Està bé perquè m’ha arribat en un moment de la vida que ja no em tocava ni m’ho esperava. Però, quan es parla molt de tu, has d’anar una mica amb compte, i per això l’edat va molt bé.

I la teva família, què et diu?
La meva família flipa. El meu pare, en l’època de Paperhouse, no m’havia vist tocar mai. No els avisava, als meus pares, quan tocava. Em feia vergonya i pensava que no els interessaria. Amb Paperhouse tocàvem cançons molt lentes, de vuit minuts… En canvi, ara, amb les meves cançons explico històries i, per tant, és més fàcil per a la gent, i la meva família és la gent. Els agrada què faig, malgrat que em diuen que dic massa paraulotes [riu].

Dius que els teus referents musicals són els cowboys tristos. D’on ve això?
D’un amic que sempre diu que només escolto cowboys tristos i m’agrada molt com a definició. Sempre he escoltat molta música nord-americana i anglosaxona, en general. És cert que m’agrada la música lenta, amb text i amb emoció. Hi ha gent que entén la música com a diversió, però jo m’emociono escoltant paios que fan música trista.

I més enllà del tercer disc, què espera a en Nacho Umbert en el futur?
No ho sé. Si m’ho arribes a preguntar fa tres anys, segur que et diria que treballar al meu estudi. Mai no he estat gaire ambiciós. Sempre he volgut treballar en coses que m’agraden i viure al pis on visc, que espero poder conservar. Però ara mateix no en tinc ni idea. Tinc moltes ganes de continuar fent música, però si m’asseco, m’assecaré. El que no faré és estirar una cosa si ja no hi tinc res més a dir.

Text: Carmen Pérez. Fotos: Carles Rodríguez.

I demà…

“La universitat no sols ha de formar gent destinada a produir, sinó també gent crítica i útil per a la societat”

El temps se’ns tira al damunt. Hem conversat força estona i, tot i això, ens manquen minuts, hores, per abordar tot el previst. Com pot ser? L’Imma Tubella ens parla sense pauses de tot allò que sap, i de tot allò que la preocupa, com si impartís una de les seves classes i nosaltres fóssim les alumnes. Dona de caràcter i amb les idees molt clares, s’hi destaca una gran preocupació per tot allò relacionat amb l’educació i la comunicació, però també pel món on viu. Sovint es diu que un dels factors per sortir de la crisi és la preparació de la gent jove i el vincle amb el món productiu. Què n’opina, la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)? “El que no pot passar és que es produeixi un desencontre entre la universitat i les necessitats de la societat. Les humanitats, no les has de treure perquè no siguin productives, han d’existir, però no pot passar que hi hagi carreres obsoletes que no tinguin res a veure amb la societat. A Amèrica aquest fet s’estudia molt, però aquí, nosaltres ni en parlem.”

Quan eres petita, què volies ser de gran?
Volia ser escriptora, novel·lista.

Has publicat molts llibres, però cap novel·la!
Espero poder escriure’n alguna. Quan llegeixo algun escriptor de novel·la que m’agrada miro quants anys tenia quan va escriure la primera novel·la… Potser encara en tinc alguna possibilitat!

D’on et venia aquesta afició?
Dormia a la biblioteca del meu avi. Estava envoltada de llibres i vaig començar a llegir ben aviat. Em venien a renyar perquè eren les dues de la matinada i encara llegia! Per tant, és normal que volgués ésser escriptora.

No n’has publicada cap, de novel·la, però n’has escrita alguna?
Sí, una novel·la, un llibre de contes per a nens i un parell de llibres de poesia.

Els ha llegits algú?
La meva filla i una companya…

Ara que has revelat aquest petit secret, potser et surt un pretendent que ho vulgui publicar!
Potser sí, perquè sóc molt mala venedora dels meus llibres.

Em podries fer un diagnòstic de la comunicació actual?
Hem perdut deu anys. Fins ara no ens hem començat a adonar que hi ha hagut una revolució en la comunicació. El que abans era unidireccional ara és multidireccional, i el que abans era controlat per quatre o cinc agències de la comunicació, ara és absolutament obert i contrastable. En el camp de l’educació, per exemple, encara no ens hem adonat d’aquesta revolució. I en el camp de la televisió, els diaris, les ràdios i tot el que fa referència a la creació, l’accés i la distribució de la informació fa deu o quinze anys que estàvem en plena revolució i nosaltres miràvem cap a una altra banda. Malauradament, són molts anys, els que hem perdut.

Com es poden recuperar?
Estic pensant en els plantejaments estratègics que hem fet amb els nostres mitjans de comunicació públics o les estratègies dels mitjans de comunicació privats. Són aquests els que s’hi hauran d’adaptar, perquè tant els uns com els altres fins fa poc, i encara ara, neguen que hagi canviat res. Neguen que el que passa a les xarxes socials sigui comunicació i neguen els blocs com a instrument d’informació, perquè creuen que són opinió. D’acord, i què són els programes de les nostres ràdios i televisions públiques i privades, sinó opinió?

Com ens afecta, a la ciutadania, aquesta revolució?
No és una revolució que afecti tant la gent, perquè la gent s’ha espavilat. El que passa amb la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és que la ciutadania, els usuaris, van per davant de les empreses i per davant de les institucions. En el camp dels mitjans de comunicació i de l’entreteniment ho ha entès abans la gent, que ha buscat unes altres maneres de comunicar-se. Des del punt de vista de la ciutadania, la gent va informant-se, entretenint-se, participa i informa…, i els que intenten salvar els mobles són les empreses tradicionals.

I no correm el risc que s’arribi a pensar que la informació no costa diners i que, per tant, ha de ser sempre gratuïta?
També ens pensàvem que la televisió no costava diners! El que hem de canviar són els models de negoci. iTunes n’és un exemple. Ha aconseguit que la gent compri música per internet, però que la compri d’una altra manera. Jo tinc molta música d’iTunes, però no em compro un CD sencer perquè hi ha moltes cançons que no me n’agraden. En compro una cançó. És un canvi claríssim en el model de negoci. Amazon és un altre exemple clar de canvis en el negoci de la venda de llibres. Quan dic que hem perdut deu anys és que a en uns altres llocs això ja estava consolidat i que aquests són els que ens colonitzat perquè tenen una bona oferta. Ens pensàvem que això no passaria i que només era una moda. Amb tot, ara cal canviar el model de negoci i aprofitar les eines que tenim.

En alguna ocasió has qualificat d’escandaloses les dades que fan referència a la dona a la universitat. Per què?
Si analitzem els percentatges hi ha més noies que acaben la carrera que no pas nois. A la base de la universitat hi ha tantes dones o més que no homes, però una vegada es va pujant de categoria fins a arribar a catedràtics, allò que començava essent una majoria acaba en un 13%. El camí es va fent estret. I ja no diem rectores! Ara a Catalunya hi ha quatre rectores de dotze, No està del tot malament, però totes acabem més o menys al final d’any. Per tant, ja veurem què passa després.

I a la resta de l’estat?
Sis de setanta-cinc. No arribem ni al 10%!

A què creus que es deu?
No n’he fet cap recerca, però hi ha un estudi que es va publicar a la revista Nature que demostrava que als comitès de selecció i als jurats per accedir a la carrera universitària –formats només per homes– els candidats homes, sense cap raó, tenien una mitjana de deu punts més sempre que no les dones. També es té tendència a oferir menys diners a la dona que no a l’home per dur a terme la mateixa feina. I cal tenir en compte els estudis que s’han fet sobre l’impacte de la maternitat en la carrera acadèmica.

El fet de ser dona, què ha suposat per a la teva carrera?
Les dones no som competitives. El nostre objectiu no és ser directores generals de res, el nostre objectiu és fer una feina que ens agradi i prou. Això és el que he pretès fer jo sempre i mai no he clavat cops de colze per res. De fet, a priori, la majoria de les feines que he fet, no les volia fer. No m’ha estat difícil, m’hi he trobat una mica sense voler, però de vegades he topat amb tres factors desagradables. L’un, que m’he sentit quota, m’han dit més d’una vegada: “Au va, digues que sí, que necessitem dones.” Un altre, haver-me de sentir dir que per mi ha estat fàcil perquè sóc dona. I, l’últim, saber que en igualtat de feina cobrava menys que no el company del costat, que era home.

…
Quan vaig arribar aquí, després d’estudiar a França, tenia clar que volia treballar a la universitat, però a la universitat em van tancar les portes perquè venia amb un títol estranger i en aquell temps era més difícil. No pertanyia tampoc a cap grup universitari i, per tant, no vaig poder fer classes. Si eres una persona que venia amb títols estrangers no et volien, i per això vaig anar a parar a la televisió. No tenia cap intenció d’anar-hi, perquè en aquell moment jo era molt “progre” i no tenia ni tele! Parlava idiomes i vaig organitzar el servei d’estudis i les relacions internacionals. Quan ja treballava a la televisió va ser quan em va sortir l’oportunitat de fer classes a l’Autònoma. En vaig fer fins que va ser incompatible, i després me’n vaig anar a la Ramon Llull, on era compatible.

Has estat quasi quinze anys ocupant càrrecs directius a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i en saps les interioritats en profunditat: creus que cal replantejar-se la ràdio i la televisió públiques?
Considero que el problema és estructural i de plantejament. No em puc imaginar Catalunya sense TV3. He fet la tesi sobre la nostra televisió pública i crec que és una eina fonamental de normalització lingüística. Però, en canvi, considero que no hem estat capaços de construir un model propi. Hem creat una estructura molt semblant als monstres del nostre entorn: TVE1, RAI… Potser m’hauria equivocat, però ho hauria fet d’una altra manera.

Potser perquè quan es va crear TV3 no es va fer pensant que podia existir un altre model?
En això som massa provincians. Prenem com a referència Madrid i no ens adonem que la clau del nostre èxit ha de ser la nostra diferència. L’any 1984 els grans monstres de televisió pública d’Itàlia, França, Portugal…, ja s’estaven acabant perquè ja entrava la televisió privada. Hi havia coses que les vèiem molt clares, però hem acabat fent-les de la mateixa manera.

Què proposaries?
Refundar-la. Tot i que ara és molt complicat, perquè a TV3 treballen moltes persones. Hi ha dues mil cinc-centes persones de plantilla, a més d’unes altres persones que cobren de TV3. En total, ben fàcilment es pot arribar a la xifra de quasi quatre mil persones. TV3 ha creat indústria al seu voltant, però al mateix temps ha anat augmentant la plantilla. I això, ja es veu que no és sostenible. Hi ha una qüestió de model que ens hem de replantejar, però no sols a la televisió, sinó a tot arreu. Precisament, acabo de dinar amb un exministre del president brasiler Lula que m’ha agradat moltíssim. Estan fent una cosa que nosaltres som incapaços de fer: replantejar el país com si no existís. Una vegada tinguin això fet, intentaran veure la manera de fer-ho quadrar amb la realitat.

El Brasil es troba en un moment de gran expansió, però no és el nostre cas.
Aquí no ens hem posat a pensar res. Si no ens transformem i ens limitem a defensar l’statu quo patirem molt perquè és evident que tindrem menys diners. I el món està en un procés de repensar-se.

En un article al diari El Punt-Avui parles de crisi econòmica, però també social, cultural i política.
Ens trobem en un canvi de societat. La societat industrial ha passat a la història, encara queden coses d’unes altres societats, com l’agrària i la industrial, però cal mirar cap al futur. El concepte de feina, per exemple, ha canviat totalment. Les feines per a tota la vida s’han acabat. Però això no és una mala notícia!

Dona, depèn.
Una feina per a tota la vida, com a persona, és el pitjor que et pot passar. El que cal assegurar és el dret de tenir sempre feina, però no cal dur a terme la mateixa feina sempre.

Com es podria millorar la relació entre oferta universitària i demanda laboral?
La universitat no ha d’estar pendent del mercat perquè perdria una part de la seva funció. La universitat no sols ha de formar gent destinada a produir, sinó també gent crítica i útil per a la societat. Gent productiva, però també gent que pensi i que sigui capaç de tenir unes altres visions.

La UOC ha notat les retallades?
Sí, tot i que l’avantatge de la UOC és que només rep un 30% de diners públics. En algunes altres universitat la xifra és d’entre el 70% i el 80%. El 70% que nosaltres ens guanyem és suficientment important perquè no patim tant les retallades públiques. Nosaltres, a més, no estem endeutats i no tenim dèficit. Per tant, si anem al banc ens poden donar crèdit.

Quin model d’aprenentatge ofereix?
Durant molts anys s’ha pensat que era la universitat tecnològica. Però el que realment dóna un avantatge competitiu a la UOC és que va veure molt clar que, si volia excel·lir amb l’ús de la tecnologia, havia de canviar completament el model pedagògic. Ha estat capaç de canviar el model d’aprenentatge adaptant-se a les necessitats d’aquesta societat a la qual entrem. Tenir una oferta virtual no vol dir penjar PDF a la xarxa. Vol dir canviar el concepte de què és un material d’aprenentatge o saber quin és el paper del professor. En definitiva, adaptar-se al que demanen els estudiants digitals de tot el món. Fins i tot la primària, la secundària i l’educació superior s’han d’adaptar a aquests mecanismes nous. Això ho va fer la UOC fa setze anys de manera miraculosa, perquè el 1994 internet aquí no era tan evident.

“Hem tingut un sistema productiu abocat al ‘low cost’ i ens pensàvem que teníem una economia que anava molt bé, però els fonaments no eren sòlids. Desaparegut això, no hi ha res més i la gent que surt preparada de la universitat, no sabem on col·locar-la”

La UOC ofereix un model d’aprenentatge coherent amb la societat en què viu?
Sí, coherent amb la societat en què viu i amb els temps que viu. Malgrat que som una comunitat de tres mil professors, vosaltres sabreu per experiència pròpia que en unes altres universitats cada professor té el seu propi sistema. Aquí no poden. Cadascú té la seva personalitat, però no el seu propi sistema.

Ofereix la possibilitat de treballar i d’estudiar alhora…
La majoria d’estudiants que tenim treballen i estudien una segona carrera. I tenir un model tan clar els ajuda moltíssim. L’enfocament en el procés d’aprenentatge és el factor diferencial de qualitat de la UOC en relació amb les altres universitats.

Pràcticament arribem a la xifra del 50% de desocupació entre el jovent. Com es pot combatre?
Hi ha hagut un divorci entre el sistema productiu i el món universitari. Hem tingut un sistema productiu abocat al low cost i ens pensàvem que teníem una economia que anava molt bé, però els fonaments no eren sòlids. Desaparegut això, no hi ha res més i la gent que surt preparada de la universitat, no sabem on col·locar-la.

“La universitat s’ha de transformar si vol ser transformadora.” En quines universitats ens hem d’emmirallar?
No hi ha miralls perfectes i cadascú ha de funcionar en el seu ambient i a la seva manera. No obstant això, és bo seguir de prop el que passa, per exemple, a França, on han començat a fusionar o federar universitats amb l’objectiu de fer eficient el sistema i d’excel·lir.

L’equivalent aquí seria el que tu anomenes Catalunya Campus?
Cal oblidar-se del nom Universitat de Catalunya, perquè crec que és un nom maleït, que no ha funcionat mai, ja des del temps de la República. Catalunya, amb tot, podria tenir un Catalunya Campus. Això no vol dir que les universitats “territorials” hagin de tancar, perquè crec en el paper fonamental que tenen, però no totes les universitats poden tenir de tot. S’ha de pensar com a sistema universitari en conjunt, perquè ara no ho som. Som una sèrie d’universitats i cadascuna va per la seva banda sense mirar què té al costat. A Tarragona, per exemple, què tenen? Petroquímiques. Doncs fem que la Universitat Rovira i Virgili excel·leixi en química. Després no vol dir que no n’hi hagi a Girona, però que la que excel·leixi sigui la de Tarragona. En un país on les distàncies no superen els cent cinquanta quilòmetres, per què tots volem tenir medicina?

Consideres que les universitats catalanes no funcionen com haurien de funcionar?
Vivim en un país on els estudiants paguen entre el 10% i l’11% del cost total de la matrícula. Això s’ha de replantejar. És sostenible que només es pagui un 10% del que costa l’educació i que sigui lineal? Conec gent que voldria pagar el 100% del que costa la universitat perquè s’ho poden permetre. Hauríem d’anar cap a un model molt més flexible, en què els qui no poguessin pagar tinguessin beca i els que sí, ho paguessin tot.

Text: Irina Tasias. Fotos: Ester Delgado.

I demà… Nacho Umbert.

“Haver escrit un gran llibre no impedeix que el delinqüent torni a delinquir”

És de Madrid, però viu a Brussel·les des de fa vint-i-dos anys, una ciutat a la qual ha dedicat un llibre. Escriu sobre delinqüents lletraferits, però no vol confessar si ell ha traspassat mai els límits de la llei. Quan li ho pregunto, José Ovejero somriu i diu: “Des que he publicat Escritores delincuentes m’ho pregunten tot sovint, però com pots comprendre, si he fet alguna cosa, ara no és l’hora de confessar-la en públic.” L’únic que sé és que no porta cap ganivet ni arma a sobre. Bé, en realitat, tampoc no ho sé del cert, però això és el que em respon quan li’n demano una. No és que la necessiti, la hi demano per ambientar i donar més joc a les fotos que acompanyen l’entrevista.

Quan era petit, què volia ser de gran?
Escriptor.

I delinqüent?
No, llavors encara no se m’havia ocorregut. No sé per què volia ésser escriptor, no tenia família, ni propera ni llunyana, que ho fos, ni coneixia intel·lectuals o gent de la cultura… Això sí, llegia molt.

Quan va començar a escriure?
Fins als vint anys m’hi dedicava irregularment, m’atrevia a escriure poesies i algun conte. A partir de llavors vaig començar a escriure de manera més constant.

Però no va publicar el primer text fins uns quants anys més tard!
Sí, als trenta-cinc anys. Vivia a l’estranger, no tenia cap contacte amb el món cultural, literari o periodístic, ni coneixia els canals per intentar publicar. L’any 1993 vaig guanyar un premi literari de poesia, el ciutat d’Irun, i així és com vaig començar.

Per què va decidir escriure sobre delinqüents?
Perquè els escriptors delinqüents compleixen amb les dues grans funcions de la literatura. En primer lloc, tenen la necessitat d’explicar-se a si mateixos i les vides tan intenses que han viscut, aquesta seria la tradició romàntica. A la vegada, també expliquen la societat marginal on viuen, moltes vegades per denunciar-la. Aquesta seria la tradició realista o aristotèlica.

Llavors el llibre Escritores delincuentes no és escrit amb cap objectiu?
No, ja fa molts anys que vaig deixar d’escriure llibres amb objectius. Quan vaig començar a escriure tenia un missatge, hi havia una sèrie d’idees que volia transmetre. Ara, més que idees a transmetre, hi ha temes que m’interessen. Em poso a investigar-los i a escriure’n, sigui ficció, sigui assaig…

Per què va elegir aquests delinqüents?
Darrere d’aquest llibre hi ha una tasca de selecció molt important, no podia fer un catàleg de delinqüents de dues mil pàgines. Un dels criteris és que hagin comès delictes comuns i hagin estat condemnats a presó. És a dir, no he admès ni delictes polítics, ni d’opinió, ni per religió, ni d’orientació sexual… Aquells que avui no consideraríem delicte en una societat occidental.

Per què?
Perquè havia de tallar per alguna banda, és evident, però també perquè així em feia la impressió que limitava la tasca a una sèrie d’experiències. M’interessava centrar el tema perquè quan vaig fer la selecció ja tenia clar que volia escriure biografies i temes comuns: l’experiència a la presó, la droga, la culpa, la sortida de la presó… I vaig pensar que limitant-me en delinqüents comuns seria molt més fàcil centrar-me en aquesta part més d’assaig.

Són escriptors delinqüents o delinqüents escriptors?
Els que són sobretot delinqüents i poc escriptors, els he deixats fora. Un altre dels criteris era exigir un mínim de qualitat literària. Mario Conde, per exemple, no crec que sigui escriptor. El fet d’haver escrit una autobiografia, que en molts casos no l’han ni escrit ells, no els qualifica. També hi ha algun dels seleccionats que no m’agrada…

Quin?
No m’agrada Jeffrey Archer, però he de reconèixer que ha venut milers d’exemplars dels seus llibres, que hi ha un públic a qui li agrada i que no sols ha escrit un llibre o dos, sinó deu o dotze. Encara que no m’agradava, penso que era un tipus molt diferent de la mitjana del llibre, i m’interessava introduir-lo.

Al llibre explica que ha conegut un dels escriptors delinqüents.
Sí, l’Abel Hafed Benotman. Fins i tot va venir a la presentació del llibre.

N’ha conegut cap més?
No he volgut.

Per què?
Per l’experiència, perquè perds la neutralitat.

Vaja, que no vol amics delinqüents.
Sí, sí que en vull, però no vull escriure sobre els meus amics delinqüents. Quan vaig conèixer Benotman em vaig adonar que era una persona que em queia extraordinàriament bé, que em semblava molt intel·ligent. I em vaig adonar que quan escrivia sobre ell, una petita veu em deia: “I què en pensarà?” Per tant, no vull escriure condicionat per això. Podria haver conegut Jeffrey Archer i Anne Perry, per exemple, i no ho he fet, vaig decidir no buscar-los.

Quin és el que més li agrada?
N’hi ha uns quants. De Sergiusz Piasecki m’agrada molt L’enamorat de l’Ossa Major, però no m’agraden els seus altres llibres. Encara que no sigui un gran escriptor, m’agrada Maurice Sachs, per la manera de narrar l’ambient del París dels anys 1920, 1930 i 1940. William Burroughs és un gran escriptor. I qui em va interessar molt, però potser és el menys escriptor de tots, és Neal Cassady, que escriu en gènere epistolar, perquè mai no va tenir la paciència ni la constància d’escriure una novel·la.

De les històries que explica al llibre, podem arribar a la conclusió que l’escriptura no frena la inclinació al crim?
Del llibre, en podem treure que no hem d’extreure cap conclusió precipitada. Cada persona i,  per tant, cada delinqüent és un món amb una determinada experiència. Escriure un llibre no et frena de fer res, de la mateixa manera que la cultura no ens fa millors. Hi havia nazis i exterminadors directament implicats amb l’holocaust que tenien una gran sensibilitat artística. Haver escrit un gran llibre no impedeix que el delinqüent torni a delinquir. Pots haver escrit un gran llibre com el de Jack Henry Abbot, El ventre de la bèstia, però això no treu el gran potencial de violència que portava a dins aquest home. De fet, aconsegueixen treure’l de la presó i mata una altra persona. No li van fer cap favor, traient-lo de la presó.

I què en pensa, de la reinserció?
No crec que no sigui possible, però perquè ho sigui s’han de donar una sèrie de condicions. Una d’aquestes seria l’acompanyament, no deixar sol l’home violent que ha passat tota la vida adulta a la presó.

Creu que hem idealitzat la cultura?
Sí, en la nostra societat hi ha una sèrie de mites com que la cultura ens fa millors o viatjar, més oberts, però ja ho diuen que un burro que viatja no torna convertit en cavall. Depèn molt del caràcter de cadascú, pots tornar igual de xenòfob i ignorant que quan vas anar-te’n o et pot obrir el món. És una possibilitat que alguns aprofiten i alguns altres no. Amb la cultura passa el mateix, t’ofereix possibilitats que no tens, però això no vol dir que t’obligui a canviar, això ja depèn de cadascú.

L’autobiografia sempre és ficció?
Sí, és una de les coses que ja suposava abans de començar el llibre, però ara m’ha quedat molt més clara. Escriure sobre un mateix és una manera de reinventar-se. Tots fem un paper, tots tenim les nostres màscares. Cada vegada que parlem de nosaltres mateixos, parlem de les nostres màscares, sobre com ens agradaria que ens conegués el món. I en aquesta gent, que a més en molts casos té delictes a amagar, això es torna encara més patent.

Quina màscara l’ha sorprès més?
El que més m’ha cridat l’atenció és que si durant molts anys, segles, l’escriptor delinqüent tendia a fer servir la màscara de la respectabilitat, aquestes últimes dècades és el contrari: els escriptors delinqüents utilitzen la delinqüència com a argument de venda. Fins i tot exageren els delictes per vendre una imatge. De cop i volta la imatge de l’escriptor ha canviat. Sembla que els lectors volen ara algú que vertaderament hagi estat un delinqüent terrible per llegir-lo.

“Sembla que els lectors volen ara algú que vertaderament hagi estat un delinqüent terrible per llegir-lo”

Quant de temps va trigar a escriure el llibre?
Uns dos anys i mig. Però en aquest temps, hi compto tot el procés, des que començo a llegir fins que acabo d’escriure.

He llegit que escriu dret i amb una caputxa posada.
[Riu.] Sí.

Sempre?
No, només quan escric de veritat. Si corregeixo o preparo algun article estic assegut. Quan escric ficció, m’aixeco i em poso la caputxa. M’ajuda a concentrar-me, i a la llarga crec que em canso menys, perquè em vaig movent.

Quina metodologia de treball segueix?
No tinc una metodologia concreta, l’única que tinc és que escric cada dia, excepte quan sóc de viatge. Això sí, no escric en el moment de la inspiració. Ho faig després. A vegades tardo mesos a començar una història que vull escriure, i sé que la vull escriure, però prefereixo continuar donant-hi voltes, imaginar la veu del narrador. M’agrada fer-me una sensació, més que no una idea.

I escriu sabent-ne el final?
No, quasi mai. Sovint ni tan sols en sé la trama. Parteixo d’una escena inicial i m’agrada jugar-hi, hi dono voltes, m’invento personatges i situacions que després no sé si acabaré utilitzant. Per exemple, ara treballo en una novel·la, però de moment vaig escrivint escenes entre dos personatges que m’interessen. Encara no sé què els passarà ni com s’acabarà l’obra.

Text: Helena Sabaté. Fotos: Helena Sabaté i Nina Subin.

I demà… Imma Tubella.